"Força, equilibri, valor i seny", una de les frases fetes que millor defineixen l'art dels castellers i quatre paraules que caracteritzen el caràcter i la personalitat de la pròxima víctima d'aquest post.
Recordo que la Montse i jo no erem amics. Mai havíem coincidit enlloc i, de fet, vivíem en el mateix poble i ambdós no sabíem ben bé qui era l'altre. La casualitat - o la reforma educativa - ens va reunir a l'institut. Allà, a la mateixa classe, va caure poc a poc un mur entre dues persones que, en principi, semblaven prou diferents. Vàrem començar a fer una amistat que és més forta cada dia.
Els ànecs del Missisipi, el riu i la conca hidrogràfica més gran dels Estats Units tenen una vida força complicada i plena de reptes. L'ànec femella, forta i decidida, fa un niu protegit, calent i consistent per a preparar l'amagatall segur de les seves cries. Els petits ànecs neixen quan el Missisipi es converteix en un mar d'aigua dolça amb cinc quilòmetres d'amplada entre les dues riberes. La mare, quan els petits ànecs trenquen i surten de la closca, es tira al riu desde el niu, metres avall. La caiguda és tècnica i arriscada però amb una garantia d'èxit total. Els petits, espantants i guiats per l'instint ensenyen el cap pel niu tot pensant en la temeritat que la mare ha fet i aguantant una mirada dura de la seva progenitora animant-los a fer el mateix pas, un salt cap a l'atreviment i la superació d'una situació de risc. Amb la crescuda del riu, molts animalons que dies enrere eren terrestres, s'enfilen als arbres per poder menjar alguna cosa, serps, petits mamífers, aus... busquen l'olor i l'escalfor de les cries indefenses. La mirada de l'ànec femella, forta i valenta, és l'avís i a l'hora el recolzament que les seves cries necessiten. Saben, com quan et mira la Montse, que els problemes es superen amb determinació, que els reptes i els projectes són les eines que tenim per sortir amb el cap ben alt.
Quan el riu baixa més tranquil i amb les aigües manses, el que abans eren cries amb una dependència vital amb respecte a la seva mare, ja són petits ànecs adults que poden fer la seva per ells mateixos. La mirada de l'ànec femella, com la mirada de la Montse, és la de qui sap que l'equilibri, el valor i el seny, són atributs que no es posen al servei dels dèbils o dels necessitats - per més o menys temps - sinò que són eines que es posen a disposició de d'aquells que les volen fer pròpies.
Una amistat te moments simpàtics, divertits, tristos, emocionants, cosmopolites, durs... però el tret característic d'una persona que estimes és aquell record que tens per avui i per demà.
I, segur, que els que la coneixeu estareu amb mí. Montse? Força, equilibri, valor i seny
